Texto M.B. Robert

Pieza sonora Antonio Russek

 

Arrupit al pupitre dels sons inaudibles

t’embadoques sotjant els aires que va vestint

la disfressa llarga que emmotlla el miratge,

amb tot d’escapçadures, emocions reciclades

i la doble puntada d’una mestria inconeguda.

 

El soroll de la calor queixalant andròmines,

l’agulla d’estendre forcejant a la filferrada

o la ferocitat dels instints que bramulen.

És aquest murmuri d’acolorides pensades

que t’engabia en una objectiva verdor d’heures.

 

Quan no t’hi veus amb els humors de les conques

–mai imagines cegament–, una cua de drac t’escombra

com ho fan les quimeres… i enllefiscat quedes

al domini il·lusori de la inventiva,

llibertat que llaures amb toves aixades.

 

Arrencar-li les ungles al monstre del dolor

–i les pigues i el plor–, la piuladissa de la poesia

a les branques del pit, la formigonera de la fam,

el plataner bord xarrupant una sopa de folis bruts

o el núvol que xiula mentre oblida ploure.

 

L’únic que volies, i a cops cercaves, era fer soroll,

per sempre més escolar a les pissarres del viure.

D’un costat a l’altre del llindar, com Hermes

sense déus ni sandàlia i aquell malaguanyat còrrer,

captiu del rondar les estances sense cloenda.

 

Quan topa a terra la flor de la buguenvíl·lia,

el rodolar del sucre en una galta de cartró

–errar besades infanta erudicions d’amor–,

el mormoleig dels falutxs embarrancats

o un incendi de molles a les tovalles solars.

 

Amb cap persona en parles, no et prenguessin

per guillat somiador d’un cosmos agradós.

Deses les llanes de la fantasia a la còmoda

desllorigada on s’hi apilen els records,

privada de la llum del dia i la llei dels homes.

 

Les pases lentes que en tu gira el son quan t’endormisques,

el batre d’ales d’un esbart de sintagmes a l’esòfag,

la disputa dels olis a la paleta, el buf de la trementina,

les cordes tibades de l’impossible desfilant-se

o el borbolleig de la sang dolguda, presumida que degota.

 

Arrere l’avui –i tots els temps presents–,

és licorosa la memòria, malabarista de glopades

que fa fonedissos els veires amb moridores mans.

De tot te’n queda l’alenada que ella perfà,

macerant les pells, els adéus, les riallades.

 

L’aldarull dels punts quan són darrers,

amb aquell obstinat brogit d’endreça.

O els lladrucs del gos que t’has empescat

i encambres en la potestat de convocar

per així vèncer la solitud a queixalades.

 

Amb el puny ple de sorra temperada

esmunys les èpoques a pleret,

però quan emprenguis el viatge de l’última nuesa,

dubtós de la caminada i amb ganyota d’adéu-siau,

només serà el frec del que no és sorra, d’insofrible pes.

 

Aleshores,delavalisaquetraginis

en diràs la membrança de tot plegat,

plena de ressons i el cant de cloure els ulls

amb la seda silent de les pestanyes; i l’exhuberància

de la fetidesa; i el cançoneig pretèrit soterrant-se.

 

Aquesta membrança que dringa, que dringa,

farà de tu el pentinar remorós d’altres testes,

oïdores del memorar. Escull doncs de la calaixera

el soroll que vulguis per nom, et sobreviurà

com a repic que xerra amb les altres memòries.

 

El xerricar de les fronteres quan s’arrosseguen,

la bava que rodola en la tendror de l’enciam,

les remades de Caront, el naixement de les bambolles,

l’òxid de Reading quan permet que l’escriguis

o el degotall músic a la pica de la memòria.

 

Si el perill de l’espadatxí borni –veritable cerca-renous

que distingim amb el malnom d’oblit– t’encalcés

a mig camí, sàpigues que ell també serà burxat.

Defallirà quan siguis un so que retopa al caixó,

quan el saqueig sigui viatjar sense bagatge.

 

Este poema está vinculado a la pieza sonora Babel de Nuevo 1, de Antonio Russek, elegida, según el propio autor, “por tener una narrativa distinta y estar estructurada como una secuencia de secciones con tratamientos tímbricos muy diversos que combinan el procesamiento de materiales acústicos con la síntesis electrónica de sonidos, proporcionando un alto contraste tanto en el contenido armónico como en el rango dinámico, una variedad de texturas que combinan bien con el texto”.